Posar, passar, travessar

Esperem que us agrade aquest vídeo

https://youtu.be/_elv8n9va6Q

Eixamorat

eixamorat -ada [ejʃamoɾát]

adj. Que ha perdut parcialment la humitat. La roba acabada d'arreplegar si encara està eixamorada es planxa millor. Les llonganisses eixamorades es conserven bé i no es florixen.

Poliol

Bona nit! La paraula de hui és poliol, una herba i infusió que cal dir per a evitar el castellanisme poleo

1. m. BOT. Planta herbàcia perenne (Mentha pulegium), molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, que creix en les vores de torrents i té nombroses virtuts remeieres.

2. m. BOT. Mata aromàtica (Satureja fruticosa), de fulles ovades xicotetes i flors blanquinoses, agrupades en verticil·lastres, molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva.

3. m. BOT. Melissa.

4.m. BEG. Infusió feta amb les fulles d'estes plantes.

5.poliol blanc (o de menta) m. BOT.Planta herbàcia perenne (Satureja calamintha), aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, flors purpúries en ramells axil·lars i fruits amb quatre núcules, que té virtuts tòniques i estomacals.

Vel·leïtat

Bon dia! per a hui una paraula de les que té de tot. A l'examen no sols podria aparéixer pel significat, sinó també per la ele geminada i per la dièresi que indica que són dues síl·labes diferents.

vel·leïtat [veleitát]

f. Aspiració vaga i inconstant, voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua joventut.

Programari

Bona vesprada, per a hui la forma valenciana de l'anglicisme "software".

programari [pɾoɣɾamáɾi]

m. INFORM. Conjunt de programes, instruccions i elements no físics que constituïxen un equip informàtic.

Feltre

Per a hui, una paraula que sofreix un canvi vocàlic, a més del quart significat, poc habitual.

feltre [féltɾe]

1.	m. TÈXTIL Teixit gros de llana o de pèl, no fabricat a base de fils d'ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes a les altres.

2.	m. TÈXTIL Teixit de llana o cotó semblant al feltre.

3.	m. AGR. Colleró de tela forta, farcida de llana, que els animals porten quan llauren a parell per a sostindre el pes del jou damunt del coll.

4.	m. Embull o embolic difícil de desfer.

Lleu

Bona nit! La paraula de hui podria aparéixer, segons la meua opinió personal, principalment per un significat diferent dels dos primers que apareixen al Diccionari Normatiu de l'AVL, o bé per alguna de les frases fetes que apareixen llistades a continuació.

lleu [ʎéw]

1.	adj. De poc de pes, lleuger. Un cos lleu.

2.	adj. De poca importància, no greu. Una cremada lleu.

3.	m. FISIOL./ANAT. Pulmó 1.

4.	m. Ànim, valor i capacitat de fer coses repulsives o desagradables. Té molt de lleu.

5.	m. Lentitud i indolència excessives a l'hora d'obrar. Té un lleu més gran que una casa.

6.	adv. Prompte 4 i 5.

7.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tota la força i energia.

8.	amb tot el lleu loc. adv. Descaradament, sense vergonya.

9.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tot el cor, amb tota la intenció. M'ho va dir amb tot el lleu.

10.	més content que un gat amb un lleu  V. gat 30.

11.	més content que un gos amb un lleu  V. gos 26.

12.	si el pare és lleu i la mare, freixura, a qui ha de semblar la criatura?  V. pare 18.

13.	tirar (o traure) el lleu (per la boca) loc. verb. Fer un gran esforç. Els jugadors tiraren el lleu en el camp.

Afaram

Hui, una paraula d'aquestes de nivell Superior que, o te la saps, o ja cal deixar-se-la en blanc... Encara que no ho semble, HA APAREGUT A CLASSE!

afaram [afaɾám]

1.	m. i f. Persona ambiciosa i desaprensiva. És un afaram: només pensa en ell.

2.	m. i f. Persona desenfrenada, que actua sense control.

3.	m. i f. Persona molt lletja, d'aspecte repel·lent.

Àlber

Bon dia! La paraula de hui apareix no únicament perquè és plana acabada en -ER i, aleshores, duu accent; sinó perquè aquest arbre té un famós passeig a València capital que la gent anomena incorrectament l'Alameda.

àlber [álbeɾ]

1.	m. BOT. Arbre caducifoli (Populus alba), molt alt, de fulles blanques en el revers, i amb la soca llisa i d'un gris molt clar amb bandes transversals més fosques. Àlber nivi. Àlber piramidal.

2.	m. FUST. Fusta d'este arbre.

Cinqueta

Hola! Hui una paraula per aprendre de vocabulari que sembla que signifique alguna cosa diferent.A més, Enric Valor la utilitza amb el significat de pedra llisa i menuda a les Rondalles Valencianes.

cinqueta [siŋkéta]

1.	f. Colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig.

2.	f. pl. JOCS Joc d'habilitat propi d'infants que es fa amb cinc pedretes o boletes, una de les quals és més gran que les altres i la tiren amunt, i mentre està en l'aire fan diversos moviments i combinacions amb les altres quatre boletes i pronuncien certes paraules formulàries.

Plats-i-olles

Bon diumenge! Aquesta paraula té dues consideracions: en primer lloc, el guionet que indica que és un sol element, i no dos (és a dir, un substantiu format a partir de dos elements); i en segon terme cal indicar que es tracta d'un substantiu en singular, tot i que acabe en -S.

plats-i-olles [plaʦióʎes]

m. i f. inv. PROF. Persona que ven objectes d'obra o de pisa.

Volandera

Bones! Per a hui, la forma correcta de dir-li a l'arandela.

volandera [volandéɾa]

f. TECNOL. Peça en forma de corona circular que es posa al voltant d'un eix.

Barco

Per a hui, una paraula que apareix al diccionari, que no és la preferible, però que és correcta encara que no es crega.

barco [báɾko]

1.	m. NÀUT. Vaixell.

Tarannà

Bon dia! Hui ens abelleix la paraula que més ens agrada del valencià, que no existeix en castellà una forma que ens ajude a descobrir què significa (talante) i que, a més més, té una duplicació de la "N". El tarannà valencià!!! Cal dir que el seu plural és tarannàs, però que si algú és valencianoparlant la forma *tarannans li sona fatal.

tarannà [taɾanná] [pl. -às]

m. Manera de ser i de comportar-se.

Civada

Hola! Hui una paraula ben farcideta de coses, ja que hi trobem un canvi vocàlic entre la A i la E,  la J final, i la TZ, que no oblideu de pronunciar-la amb dos colps de veu, perquè és un dígraf.

atzabeja [aʣabéʤa]

f. MINERAL. Varietat de lignit negre, dura, molt lluenta i compacta, susceptible de poliment, i molt usat en joieria.

Bordar

Bona nit! La paraula de hui és un fals amic, ja que els gossos borden, i les dones que cusen únicament broden... Així que, ja sabeu, pareu atenció a la posició de la "R".

bordar [boɾðáɾ] (borda [bóɾða])

v. intr. Lladrar amenaçadorament.

Escorxador

Hola! La paraula de hui tot i que semble que únicament siga un barbarisme, que ho és, a més a més té més problemàtiques, i aquestes són:
1. La "X", fàcil de detectar i d'escriure, ja que es troba darrere d'una consonant "R".
2. L'emmudiment de la "d", habitual en les paraules acabades en -ADOR, tot i que cal pronunciar aquest so.
3. La "e" inicial, que ha de ser pronunciada així, i no com una "a".
4. A l'igual que la paraula d'ahir, aquesta també pot ser un ocell.

escorxador -a [eskoɾʧaðóɾ]

1.	m. Lloc destinat a matar el bestiar, a escorxar-lo, a esquarterar-lo i a llevar-li les vísceres.

2.	m. i f. PROF. Persona que escorxa animals o arbres.

3.	m. Ganivet per a escorxar.

4.	m. ORNIT. Capsot d'esquena roja.

Suïssa

Bones! La paraula de hui està ben plena de coses...
No només és una paraula femenina que quan es forma a partir del masculí dobla la "S", sinó que també duu una dièresi a la Ï, i això es podria explicar pels dos famosos assumptes teòrics en què apareixen els famosos dos punts per a indicar que són dues síl·labes diferents o perquè deriva d'una I tònica.
A més a més, cal assenyalar que altres significats molt més "dolços"i el d'un ocell, pr si la pregunta fóra del tipus: Què no pot siginificar la paraula suís?

suís -ïssa [suís]

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Suïssa.

2.	adj. De Suïssa o que hi té relació.

3.	m. ORNIT. Gomet2.

4.	m. ALIM. Tassa de xocolate amb nata damunt.

5.	m. GASTR. Coca de forma ovalada, elaborada amb farina, ous i sucre.

Escaiola

Bona vesprada, la paraula de hui pot aparéixer a l'examen per tres motius:
1. Té dos significats de ben diferents, un molt semblant al castellà, i altre molt diferent (ALPISTE).
2. Si es llig o es diu, cal vigilar de pronunciar una "E" inicial, i no una "A".
3. La "Y" castellana inexistent en valencià, junt a altres opcions, de vegades es transforma en "I".

escaiola1 [eskajɔ́la]

1.	f. BOT. Planta gramínia (Phalaris canariensis), d'arrel fibrosa i de fulles linears amples, la grana de la qual s'utilitza com a menjar per a les aus de gàbia.

2.	f. BOT. Gra de l'escaiola.

escaiola2 [eskajɔ́la]

1.	f. Pasta feta d'algeps blanc i aiguacuit, usada en la construcció i per a fer motles en escultura.

2.	f. Figura o escultura realitzada emmotlant escaiola.

3.	f. Algeps molt fi i blanc utilitzat per a recobrir sostres, parets i estucar.

4.	f. MED. Algeps de gra molt fi amb el qual es fan els embenats immobilitzants.

5.	f. MED. Embenat immobilitzant que es fa amb una bena impregnada d'una solució d'escaiola que posteriorment se solidifica.

Caravel·la

Bones! Per a hui, una paraula de l'elemental, que amb la terminació -el·la afavoreix l'aparició d'una ele geminada. I, a més a nés, aquesta es tracta de la primera paraula amb què iniciem l'etiqueta de les paraules que en castellà és B, i en valencià V. O a l'inrevés!

Estan bojos estos valencians!  ;)

caravel·la [kaɾavɛ́la]

f. NÀUT. Embarcació ràpida i lleugera, de popa plana i d'una sola coberta, de buc relativament curt, ample i molt alt, amb castell elevat a proa i a popa, i amb tres arbres armats de veles llatines.

Jerusalem

Bona vesprada, la paraula de hui és un topònim i, per tant, s'escriu amb majúscula sempre. A l'examen podria aparéixer per diverses qüestions, com són:
1. No s'escriu "G" davant de "E" com en la majoria dels casos, ja que els noms bíbilics són una excepció.
2. És una de les poques paraules que canvien la -N final del castellà per una M.
3. El seu gentilici és jerosolomità (apareix també un canvi vocàlic)


Jerusalem: Ciutat de Palestina, dividida, del 1948 al 1967, entre els estats d’Israel i de Jordània, i sota administració exclusiva israeliana des del 1967. [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0233584.xml]

Joliu

Joliu pot aparéixer a l'examen perquè comença amb la "j" i perquè el seu femení és joliua, no es forma amb la terminació -IVA

joliu -a [ʤolíw]

1.	adj. Agradable de veure o de sentir per la seua bellesa. Un cant suau i joliu.

2.	m. BOT. Planta herbàcia bulbosa (Scilla liliohyacinthus), de fulles lanceolades i flors blaves arraïmades, pròpia de les fagedes de muntanya.