Galant

Bona vesprada, hui teniu una paraula que afegeix una "-T" a la forma castellana, i que ja ha aparegut als exàmens. Es confon molt amb les paraules que perden la "-N" final castellana i d'altres que la mantenen.

galant [galánt]

1.	adj. Que és (un home) molt obsequiós amb les dones, que li agrada complaure-les. Tens un amic molt galant.

2.	adj. Propi de les relacions amoroses. Peripècies galants. Una aventura galant.

3.	m. Home que festeja una dona.

4.	m. AUDIOVIS./TEATRE Actor, generalment jove i atractiu, que representa el paper de protagonista en una producció cinematogràfica o teatral, especialment de caràcter amorós.Un galant dels anys seixanta.

5.	adj. MÚS. Que és (una obra musical) lleugera i refinada, pròpia de la segona mitat del segle XVIII. En el concert interpretaren peces d'estil galant.

Merlot

Hola! Feliç Divendres Sant! Per a hui, una paraula que a l'examen podria aparéixer perquè és una de les de la sèrie de substantius que formen el masculí a partir del femení afegint la terminació -OT, i també perquè hi ha un canvi vocàlic del castellà mirlo al valencià,

merlot [meɾlɔ́t]

1.	m. ORNIT. Mascle de la merla.

2.	m. BOT./AGR./AMPEL. Raïm de gra menut i pell gruixuda.

3.	m. ENOL. Vi elaborat amb este raïm.

Navaixa / Navalla

Al diccionari de l'AVL la paraula en què apareix el significat és navalla, però són totes dues correctes.

navalla [naváʎa]

1.	f. Ganivet que es plega introduint la fulla en una ranura que té a propòsit el mànec.

2.	f. Instrument d'acer de tall molt fi que servix per a afaitar els pèls de la barba i el tòs i per a rasurar els cabells.

3.	f. ZOOL. Mol·lusc lamel·libranqui (Ensis ensis), de closca formada per dos valves simètriques, llises, de forma allargada, estreta i quasi rectangular, comestible, que habita en l'arena fangosa.

Sabre

Hola! Per a hui, altra paraula que també és un peix (en castellà pez cinto) i que té un altre significat a més d'aquest dit. Eixe primer significat cal assenyalar que tot i que en castellà s'escriu amb "L", en valencià va amb "R".

sabre [sábɾe]

1.	m. ARM. Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seua vora convexa.

2.	m. NÀUT. Maneta amb què s'accionen els molinets manuals.

3.	m. NÀUT. Barra de ferro o palanca que servix per a travar o deixar lliure la cadena de l'àncora.

4.	m. NÀUT. Llistó de fusta que sosté l'allunament d'una vela.

5.	m. ICT. Peix perciforme (Lepidopus caudatus), de cos estret i allargat, pell sense escates, morro en punxa, boca ampla amb fortes dents, de color blanc platejat i carn molt apreciada.

Truita

Bon matí! Ja fa olor a Falles! Continuem amb la sèrie dels peixos, paraules polisèmiques i que tenen alguna característica especial en la seua ortografia. Per a hui, la truita, en castellà trucha i tortilla, de la qual també s'ha de dir que no s'escriu amb dièresi.

truita1 [tɾújta]

f. GASTR. Ou o ous batuts i cuits en una paella untada d'oli, formant una massa redona o oblonga, sols o barrejats amb altres ingredients. Truita de creïlles. truita2 [tɾújta] f. ICT. Peix teleosti d'aigua dolça (Salmo trutta), de cos allargat, dents desenvolupades, coloració variable i carn comestible molt apreciada.

Pàmpol

Hola! Hui una paraula que s'assembla al seguit de paraules amb "o" oberta o tancada, i que també té diferents significats, tot i que els dos més coneguts són els d'una orella i la fulla. En castellà es diu romerillo.

pàmpol [pámpol]

1.	m. BOT. Fulla de cep o de figuera.

2.	m. [pej.] Orella, especialment de grans dimensions. Obri els pàmpols!

3.	m. ICT. Dot2.

4.	m. ICT. Peix teleosti (Naucrates ductor), de dors blau i flancs platejats, solcats per cinc bandes transversals amples de color blau fosc.

5.	m. ICT. Pudenta 2.

6.	m. Pantalla de forma acampanada generalment de vidre opac o translúcid.

7.	a la caiguda del pàmpol V. caiguda 16.

8.	amb unes orelles com a pàmpols V. orella 17.

9.	orelles com a pàmpols V. orella 29.

Llamàntol

Bones, hui la segona paraula de la sèrie de peixos i d'altres animals d'aigua... Hui pertoca el castellà "bogavante". No només apareixeria per la dificultat del seu significat, sinó també per la "O" tancada.

llamàntol [ʎamántol]

m. ZOOL. Crustaci decàpode (Homarus gammarus), de cos allargat i de grans dimensions, amb unes pinces enormes en el primer parell de potes, i de carn molt apreciada.

Castanyola

Bon dia! Amb la paraula de hui iniciem una sèrie de vocabulari de peix i de marisc... Amb la paraula de hui volem reflectir una paraula que té un significat molt conegut i senzill, però que en té un altre, aquest, que presentaria una gran problemàtica; encara que el llistat de significats és molt extens. En castellà es diu japuta o palometa, entre d'altres noms.

castanyola [kastaɲɔ́la]

1.	f. BOT. Anemone 2.

2.	f. BOT. Junça 2.

3.	f. ICT. Peix perciforme marí (Brama raii), pelàgic, de cos pla, front bombat i boca menuda, de color gris o negrós, de vint a setanta centímetres de llargària i de carn blanca i comestible.

4.	f. ICT. Castanyoleta.

5.

f. pl. MÚS. Instrument musical de percussió, compost per dos peces de fusta dura o d'un altre material, tallades en forma de castanya, la part superior i més estreta de les quals, l'orella, té dos forats per on passa el cordó que les lliga, se subjecta al dit gros o al del mig i es repica amb els altres dits.

6.	f. Castanyeta 1.

7.	f. OFICIS Motle menut dividit en dos mitats fixades en les puntes d'unes estenalles que permeten tancar-lo per a abocar el metall i obrir-lo per a traure la peça.

8.	f. ALIM. Llepolia esferoïdal de regalíssia i mel.

9.	f. NÀUT. Peça de fusta col·locada verticalment en la part interior de l'orla d'una nau que té, en l'extrem superior, que sobreïx de la borda, una groera amb una rotllana per la qual fila l'amura de la major.

10.	alegre com unes castanyoles loc. adj. Molt alegre.

Invitar

La paraula de hui és una apareguda a classe que només podria aparéixer a la pregunta: "Quina paraula (no) està al diccionari? I és que, encara que no ho pensem, sí que hi apareix.

invitar [iɱvitáɾ]

1.	v. tr. Convidar.

2.	v. tr. Demanar (a algú) que faça alguna cosa. El va invitar a parlar.

3.	v. tr. Instar que es faça alguna cosa. La invitaren a abandonar la sala.

4.	v. tr. Oferir un lloc, una cosa o una circumstància l'oportunitat (de fer alguna cosa). Unes afirmacions que inviten al debat.

Gavan / Gavany

La paraula de hui podria aparéixer a l'examen perquè sofreix un canvi de "B" per "V" respecte del castellà, i també pel fet que o bé es manté la -N final o bé perquè aquesta canvia a NY.

gavan [gaván]

1.	m. INDUM. Capot amb mànegues i, a vegades, amb captuxa, fet de tela grossa, per a abrigar-se en temps de fred.

2.	m. INDUM. Gipó 1.

Enceb

La paraula de hui és una paraula pràcticament desconeguda que podria aparéixer a l'examen perquè és molt poc habitual haver-la escoltada i perquè, a més a més, s'assembla (i sona igual) que una altra paraula amb una oclusiva final, "encep", el que aquesta darrera significa: "Peça de fusta en què es fixa el canó d'una arma de foc".

Diccionari Salt 

enceb

1. m. ARM./EXPL. Quantitat xicoteta de material explosiu, molt sensible, que inclou una metxa, una resistència elèctrica o uns elèctrodes que produïxen l'explosió.

2. m. HIDR. Quantitat de líquid necessària per a produir l'encebament d'un òrgan de bombament.

3. m. INFORM. Enceb de càrrega.

4. enceb de càrrega INFORM. Sistema operatiu que en carrega un altre més general, útil o complex, i que sol ser superposat una vegada fet el treball.

Jaspiat

Bones! La paraula de hui podria aparéixer pel canvi vocàlic que es produïx... A més, cal dir que la "J" inicial, com en la majoria de les paraules, no canvia...

jaspiat -ada [ʤaspiát]

adj. Que té un aspecte semblant al del jaspi per les seues vetes i els seus pics.

Alemany

Bon dia! LA paraula de hui apareixia a l'examen, sempre depén de la meua opinió personal, a la part parlada i a la redacció, sobretot perquè la gent diu incorrectament alemà

alemany -a [alemáɲ]

1.	adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant d'Alemanya.

2.	m. LING. Llengua germànica parlada principalment a Alemanya, a Àustria i a gran part de Suïssa.

3.	adj. D'Alemanya o de l'alemany, o que hi té relació.

4.	alt alemany m. LING. Alemany originat en les zones de muntanya del centre i sud d'Alemanya i dels Alps, que constituïx la base de l'alemany comú modern.

5.	baix alemany m. LING. Alemany parlat en part dels Països Baixos i en tot el nord d'Alemanya.

6.	pastor alemany V. pastor 9 i 10.

Beluga

beluga [belúɣa]

f. ZOOL. Cetaci odontocet (Delphinapterus leucas), de color blanc i de dentat molt reduït.

Posar, passar, travessar

Esperem que us agrade aquest vídeo

https://youtu.be/_elv8n9va6Q

Eixamorat

eixamorat -ada [ejʃamoɾát]

adj. Que ha perdut parcialment la humitat. La roba acabada d'arreplegar si encara està eixamorada es planxa millor. Les llonganisses eixamorades es conserven bé i no es florixen.

Poliol

Bona nit! La paraula de hui és poliol, una herba i infusió que cal dir per a evitar el castellanisme poleo

1. m. BOT. Planta herbàcia perenne (Mentha pulegium), molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, que creix en les vores de torrents i té nombroses virtuts remeieres.

2. m. BOT. Mata aromàtica (Satureja fruticosa), de fulles ovades xicotetes i flors blanquinoses, agrupades en verticil·lastres, molt apreciada en medicina popular com a estomacal i digestiva.

3. m. BOT. Melissa.

4.m. BEG. Infusió feta amb les fulles d'estes plantes.

5.poliol blanc (o de menta) m. BOT.Planta herbàcia perenne (Satureja calamintha), aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, flors purpúries en ramells axil·lars i fruits amb quatre núcules, que té virtuts tòniques i estomacals.

Vel·leïtat

Bon dia! per a hui una paraula de les que té de tot. A l'examen no sols podria aparéixer pel significat, sinó també per la ele geminada i per la dièresi que indica que són dues síl·labes diferents.

vel·leïtat [veleitát]

f. Aspiració vaga i inconstant, voluntat irrealitzable o infundada, desig ambiciós. A poc a poc anà oblidant les vel·leïtats artístiques de la seua joventut.

Programari

Bona vesprada, per a hui la forma valenciana de l'anglicisme "software".

programari [pɾoɣɾamáɾi]

m. INFORM. Conjunt de programes, instruccions i elements no físics que constituïxen un equip informàtic.

Feltre

Per a hui, una paraula que sofreix un canvi vocàlic, a més del quart significat, poc habitual.

feltre [féltɾe]

1.	m. TÈXTIL Teixit gros de llana o de pèl, no fabricat a base de fils d'ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes a les altres.

2.	m. TÈXTIL Teixit de llana o cotó semblant al feltre.

3.	m. AGR. Colleró de tela forta, farcida de llana, que els animals porten quan llauren a parell per a sostindre el pes del jou damunt del coll.

4.	m. Embull o embolic difícil de desfer.

Lleu

Bona nit! La paraula de hui podria aparéixer, segons la meua opinió personal, principalment per un significat diferent dels dos primers que apareixen al Diccionari Normatiu de l'AVL, o bé per alguna de les frases fetes que apareixen llistades a continuació.

lleu [ʎéw]

1.	adj. De poc de pes, lleuger. Un cos lleu.

2.	adj. De poca importància, no greu. Una cremada lleu.

3.	m. FISIOL./ANAT. Pulmó 1.

4.	m. Ànim, valor i capacitat de fer coses repulsives o desagradables. Té molt de lleu.

5.	m. Lentitud i indolència excessives a l'hora d'obrar. Té un lleu més gran que una casa.

6.	adv. Prompte 4 i 5.

7.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tota la força i energia.

8.	amb tot el lleu loc. adv. Descaradament, sense vergonya.

9.	amb tot el lleu loc. adv. Amb tot el cor, amb tota la intenció. M'ho va dir amb tot el lleu.

10.	més content que un gat amb un lleu  V. gat 30.

11.	més content que un gos amb un lleu  V. gos 26.

12.	si el pare és lleu i la mare, freixura, a qui ha de semblar la criatura?  V. pare 18.

13.	tirar (o traure) el lleu (per la boca) loc. verb. Fer un gran esforç. Els jugadors tiraren el lleu en el camp.