xamfrà

Aquesta paraula és de les més especials perquè diferents casos especials pels quals podrien aparéixer a l'examen:
1. El so de la X inicial, que sona com a TX, i no SH.
2, La M davant de F, habitual en el valencià, tot i que hi ha excepcions.
3. La R en valencià, que en castellà és una L (semblant a CARABASSA - CALABAZA)
4. En aquest cas, la N final castellana desapareix i només hem d'accentuar la A final, ja que és una paraula aguda acabada en vocal.

xamfrà [ʧaɱfɾá]

1.	m. CONSTR. Cantó d'un edifici constituït per un pla que forma angles obtusos amb cadascuna de les dos façanes que el determinen.

2.	m. Cara, generalment llarga i estreta, que mata l'aresta d'un sòlid.